Ilusiones visuales
En el programa 5 dies de 22/5/23 hablamos con Antònia Ferrer Ferrà sobre la percepción visual e ilusiones visuales.
A menudo pensamos que lo que vemos es lo que hay en el mundo real, pero esto no siempre es así. En el sentido de la vista, además de los ojos, que actúan como si fueran pequeñas cámaras, participan otros órganos, como los nervios ópticos y el cerebro, mediante la corteza visual, en el lóbulo occipital, en la parte posterior del cráneo. La corteza visual lleva a cabo funciones muy complejas, ya que además de contar con neuronas que forman una representación del campo visual, punto por punto, procesa la información a fin de reconocer colores, contornos, discernir entre los objetos y el fondo, detección de movimiento, reconocimiento de objetos, de caras, de palabras escritas y un larguísimo etcétera, que es lo que finalmente conforma lo que vemos. Además, si le falta información, la completa, inventándose las parte que le falta con la información más probable. Un ejemplo cercano es la propia TV: nuestro cerebro crea la ilusión de movimiento en una sucesión de imágenes estáticas de 25 imágenes por segundo, que es de lo que se trata la televisión (más específicamente en el sistema europeo 50 medias imágenes, ya que primero se proyectan las líneas pares y después las impares) Veremos algunos casos curiosos: 1. Quien sigue a quién: https://www.youtube.com/watch?v=2MUEtg7bY8Y primero vemos cómo el punto rojo persigue al azul. Luego cambia y es el rojo el perseguido. SOLUCIÓN: En realidad es nuestro cerebro quien crea esta percepción, puesto que toma como referencia el movimiento del fondo. Cuando lo retiramos nos damos cuenta de que el punto rojo realmente está estático y el azul se mueve erráticamente a su alrededor. 2. Cuadro rojo: Uno de los cuadros parece hecho con una línea roja https://www.youtube.com/watch?v=5k3DbBeFOIo En realidad es gris al igual que el resto, pero las líneas de éste son rodeadas por una franja blanca . Esto es porque nosotros además de captar los colores también los interpretamos en función del contraste con otros colores que les rodean. Otro ejemplo de ello son las bolas de color de Novick https://www.syfy.com/syfy-wire/another-brain-frying-optical-illusion-what-color-are-these-spheres 3. Los colores también dependen de la interpretación que hacemos de la imagen: aquí
https://i.blogs.es/6512b5/iluzia-tiena-na-sachovnici/1366_2000.webp los cuadros A y B son del mismo color y tono, pero nuestro cerebro interpreta que B es más claro ya que tiene en cuenta la supuesta sombra del cilindro y el contraste con los cuadros oscuros vecinos.
3. Ilusiones de perspectiva: objetos 2D (o 3D) se pueden ver muy diferentes dependiendo de la perspectiva, como el objeto del vídeo. https://www.youtube.com/watch?v=ajqzpwKuDts ya que nuestro cerebro identifica el objeto a partir de su silueta o supuesta silueta y elementos principales, como planos, vértices, aristas, reales o imaginadas y otros elementos constituyentes.
4. Objetos que desaparecen: A esta ilusión si miramos el punto blanco central el punto amarillo desaparece. https://giphy.com/gifs/26tPp9pvWPjl0WboQ Así es porque cuando nuestro cerebro se centra en un objeto a menudo deja de procesar a los demás que simplemente sustituye por la imagen más probable. Con este caso las aspas girando hacen que el cerebro interprete como más probable que las aspas y el fondo que giran acaben tapando el punto amarillo. 5. Imágenes que parecen tener movimiento: Como esta
https://i.blogs.es/69e82f/6360888549322318021791172177_op/1366_2000.webp
https://noticiastrabajo.huffingtonpost.es/uploads/images/2022/12/reto-visual-ilusion-1200-675.webp
o
https://oliveriosatisfecho.es/wp-content/uploads/2014/07/ilusiones-o%CC%81pticas-psicodelia.jpg
o esta
https://oliveriosatisfecho.es/wp-content/uploads/2014/07/ilusiones-o%CC%81pticas-ruedas-que-giran.jpg Los patrones repetitivos con contrastes y elementos pequeños a menudo hace que el cerebro tenga dificultad al fijar la posición exacta de cada objeto de la imagen y engañan a los detectores de movimiento de nuestra corteza visual.
6. Siluetas que no existen: En la imagen
7. Falsa espiral
https://i.blogs.es/1762a9/ilusion-optica6/1366_2000.webp Aunque se ve una espiral la imagen está constituida por círculos concéntricos. Nuestro cerebro intenta identificar los diferentes objetos, pero los círculos están muy próximos y los patrones del círculos y el fondo lo hacen demasiado difícil, por lo que la interpretación más sencilla para el cerebro es la espiral
8. La ilusión de la Luna y del Sol. ¿Os habéis ha fijado alguna vez que la Luna (y también el Sol) parecen mucho mayores cuando están cerca del horizonte?
Esto es porque tenemos referencias terrestres con las que compararlos y apreciamos su tamaño aparente real. En cambio, cuando están altos en el cielo, sin referencias, y sabiendo que están muy lejos, nuestro cerebro los interpreta como mucho más pequeños. La próxima vez que los veáis medid con los dedos el tamaño aparente en un lugar y otro y veréis que son idénticos. 9. Fotos en blanco y negro que aparentan ser en color. En ésta actúa el efecto del contraste comentado antes
https://www.sciencealert.com/images/2019-07/015-colour-grid-optical-illusion-4.jpg Se ve en color a causa de las líneas de color usadas en la trama, pero la foto es en blanco y negro, lo que se aprecia ampliando cualquier zona. En las siguientes, si miramos las fotos con colores invertidos entre 15-30 s, fijándonos en el punto central, los conos de la retina encargados de identificar los colores en las posiciones donde están invertidos se saturan en parte, por lo que cuando pasamos en la foto en blanco y negro durante un breve tiempo vemos los colores complementarios, por los conos no saturados, que son los colores correctos.
Fotos:
A-Inv) https://drive.google.co
m/drive/u/3/folders/1zfdszzERuhF5tad3WULORHwq5AImTJqJ
A-BN) https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1zfdszzERuhF5tad3WULORHwq5AImTJqJ
o bien B-Inv) https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1zfdszzERuhF5tad3WULORHwq5AImTJqJ B-BN) https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1zfdszzERuhF5tad3WULORHwq5AImTJqJ
10. Visión binocular: tenemos 2 ojos que al estar colocados en lugares ligeramente distintos dan dos imágenes ligeramente distintas. Nuestro cerebro realiza un montaje con ellas formando una sola imagen, pero dando sensación tridimensional (en esto también participan las sombras). ¿Qué ocurre si forzamos 2 imágenes diferentes? Para probarlo debemos formar un cilindro con un folio y mirar a su través con un ojo (como si fuera un telescopio) con el otro ojo también abierto. Mirando al infinito, acercar la mano plana poco a poco con la palma hacia nosotros hacia el extremo del tubo. No debemos mirar la mano sino el infinito. Veremos nuestra mano agujereada, que es el montaje que hace nuestro cerebro con lo que ve por ambos ojos. 11. Ilusiones visuales animadas: En este caso existen seis imágenes del objeto en diferente posición superpuestas y ligeramente desplazadas en un papel blanco. Usamos una lámina de plástico con un patrón de barras con el que tapamos parte de la imagen del papel, por lo que en cada instante se ven diferentes porciones del papel del fondo, cada una de las cuales contiene una de estas imágenes, por lo que al desplazar el plástico vamos una detrás de la otra cada imagen. Aunque las franjas nos tapan parte de la imagen nuestro cerebro recrea lo que falta. El principio es análogo a lo explicado antes sobre la TV.
********
Sovint pensam que el que veiem és el que hi ha al Món real, però això no sempre és així.
En el sentit de la vista, a més dels ulls, que actuen com si fossin petites càmeres, hi participen altres òrgans, com són els nervis òptics i el cervell, mitjançant l’escorça visual, en el lòbul occipital, a la part posterior del crani. L’escorça visual du a terme funcions molt complexes, ja que a més de contar amb neurones que formen una representació del camp visual, punt per punt, processa la informació a fi de reconèixer colors, contorns, discernir entre els objectes i el fons, detecció de moviment, reconeixement d’objectes, de cares, de paraules escrites i un llarguíssim etcètera que és el que finalment conforma el que veiem. A més, si li falta informació, la completa, inventant-se les parts que manquen amb la informació més probable.
Un exemple proper és la pròpia TV: el nostre cervell crea la il·lusió de moviment en una successió d’imatges estàtiques de 25 imatges per segon (més específicament en el sistema europeu 50 mitges imatges, ja que primer es projecten les linees pars i després les impars)
Veurem alguns casos curiosos:
1. Qui segueix a qui: https://www.youtube.com/watch?v=2MUEtg7bY8Y primer veiem com el punt vermell persegueix al blau. Després canvia i és el vermell el perseguit. SOLUCIÓ: En realitat és el nostre cervell qui crea aquesta percepció, ja que pren com a referència el moviment del fons. Quan el retiram ens adonam que el punt vermell realment és estàtic i el blau se mou erràticament al voltant.
2. Quadre vermell: Un dels quadres sembla fet amb una linia vermella https://www.youtube.com/watch?v=5k3DbBeFOIo En realitat és gris igual que la resta, però les linees d’aquest són envoltades per una franja blanca. Això és perqué nosaltres a més de captar els colors també els interpretam en funció del contraste amb altres colors que els envolten. Un altre exemple d’això són les bolles de color de Novick https://www.syfy.com/syfy-wire/another-brain-frying-optical-illusion-what-color-are-these-spheres
3. Els colors també depenen de la interpretació que fem de la imatge: aquí https://i.blogs.es/6512b5/iluzia-tiena-na-sachovnici/1366_2000.webp els quadres A y B són del mateix color, però el nostre cervell interpreta que B és més clar ja que té en compte la suposada ombra del cilindre i el contraste amb els quadres foscos veïns
3. Il·lusións de perspectiva: objectes 2D (o 3D) se poden veure molt diferents depenent de la perspectiva, com l’objecte del video. https://www.youtube.com/watch?v=ajqzpwKuDts ja que el nostre cervell identifica l’objecte a partir de la seva silueta o suposada silueta i elements principals, com a planols, vertexs, aristes, reals o imaginades i altres elements constituents.
4. Objectes que desapareixen: A aquesta il·lusió si miram el punt blanc central el punt grog desapareix. https://giphy.com/gifs/26tPp9pvWPjl0WboQ Aixì és perqué quan el nostro cervell se centra en un objecte sovint deixa de processar els altres que simplement substitueix per la imatge més probable. Amb aquest cas les aspes girant fan que el cervell interpreti com a més probable que les aspes i el fons que giren acabin tapant el punt grog.
5. Imatges que semblen tenir moviment: Com aquesta https://i.blogs.es/69e82f/6360888549322318021791172177_op/1366_2000.webp aquesta
https://oliveriosatisfecho.es/wp-content/uploads/2014/07/ilusiones-o%CC%81pticas-psicodelia.jpg
o aquesta https://oliveriosatisfecho.es/wp-content/uploads/2014/07/ilusiones-o%CC%81pticas-ruedas-que-giran.jpg Els patrons repetitius amb contrastes i elements petits sovint fa que el cervell tengui dificultat en fixar la posició exacta de cada objecte de la imatge i enganen als detectors de moviment de la nostra escorça visual. Si és possible projectar a pantalla completa.
6. Siluetes que no existeixen: A la imatge https://i.blogs.es/cb140e/kanizsa-triangle-illusion/1366_2000.webp veiem uns triangles inexistents que el nostre cervell inventa a partir de les porcions que suposa que falten en la imatge.
7. Falsa espiral https://i.blogs.es/1762a9/ilusion-optica6/1366_2000.webp Encara que es veu una espiral la imatge està constituïda per cercles concèntrics. El nostre cervell intenta identificar els diferents objectes, però els cercles estan molt pròxims i els patrons del cercles i el fons ho fan massa difícil, per la qual cosa la interpretació més senzilla pel cervell és l’espiral.
8. La il·lusió de la Lluna i del Sol. Vos heu fixat mai que la Lluna (i també el Sol) semblen molt més grans quan estan a prop de l’horitzó? https://imagenes.20minutos.es/files/gallery_desktop_default_content/uploads/imagenes/2008/06/27/836044a.jpg Això és perqué tenim referències terrestres en que comparar-los i apreciem el seu tamany aparent real. En canvi, quan estan alts en el cel sense referències i sabent que són molt enfora el nostre cervell els interpreta com a molt més petits. La propera vegada que la vegeu mesureu amb els dits el tamany aparent en un lloc i un altre i veureu que són idèntics.
9. Fotos en blanc i negre que prenen color
En aquesta actua l’efecte del contrast comentat abans https://www.sciencealert.com/images/2019-07/015-colour-grid-optical-illusion-4.jpg Se veu en color a cause de les linees de color usades, però la foto és en blanc i negre, el que s’aprècia ampliant qualsevol zona.
Aquí si miram les fotos següents amb colors invertits entre 15-30 s, fixant-nos en el punt central, els conus de la retina encarregats d’identificar els colors en les posicions on estan invertits se saturen en part, de manera que quan passem a la foto en blanc i negre durant un breu temps veiem els colors complementaris, pels conus no saturats, que són els correctes. Fotos: https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1zfdszzERuhF5tad3WULORHwq5AImTJqJ
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1zfdszzERuhF5tad3WULORHwq5AImTJqJ
o bé
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1zfdszzERuhF5tad3WULORHwq5AImTJqJ
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1zfdszzERuhF5tad3WULORHwq5AImTJqJ
10. Visió binocular: tenim 2 ulls que al estar col·locats a llocs lleugerament distints donen dos imatges lleugerament diferents. El nostre cervell fa un muntatge amb elles formant una sola imatge, però en sensació tridimensional (amb això també hi participen les ombres). Què passa si forcem 2 imatges diferents? Formau un cilindre amb un foli i mirau al seu través amb un ull (com si fos un telescopi o una ullera) amb l’altre ull també obert. Mirant a l’infinit apropar la mà plana poc a poc amb el palmell cap a nosaltres cap a l’extrem del tub. No hem de mirar la mà sino l’infinit. Veurem la nostra mà foradada que és el muntatge que fa el nostre cervell amb el que veu pels ulls.
11. II·lusions de siluetes mòbils: En aquest cas hi ha sis imatges de l’objecte en diferent posició superposades i lleugerament desplaçades en el paper blanc. Amb la làmina de plàstic tapem part de la imatge del paper, de manera que en cada instant es veuen diferents porcions del paper del fons, cada una de les quals conté una d’aquestes imatges, de manera que al desplaçar el plàstic anam veient una darrera de l’altre cada imatge. Encara que les franges ens tapen part de la imatge el nostre cervell recrea el que falta. Semblant a l’explicat abans de la TV.
Comentarios
Publicar un comentario