Bisfenol A

 En el programa 5 dies de 10/7/23 hablamos con Alba González sobre la el bisfenol A.

Recientemente la EFSA (agencia europea de seguridad alimentaria) ha reevaluado la seguridad del Bisfenol A, revisando más de 800 estudios publicados desde el 2013, año de la anterior revisión. https://efsa.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.2903/j.efsa.2023.6857

El bisfenol A se une a los receptores de estrógenos, por lo que actúa como disruptor endocrino. Se ha asociado a trastornos de neurodesarrollo en los niños, obesidad, diabetes e infertilidad.

Ahora se ha comprobado que, además, altera el sistema inmunológico, inflamando los pulmones y provocando enfermedades autoinmunes. 

En esta reevaluación se ha establecido una IDT (ingesta diaria admisible) de 0,2 nanogramos (0,2 mil millonésimas de gramo) por kg de peso corporal al día, 20000 veces menos que en la evaluación anterior. Con esta IDT tan baja cobra importancia la via cutánea y la inhalatoria. Todas las personas que entramos en contacto con materiales que lo contengan estamos en riesgo. 

El bisfenol es un compuesto que se utiliza como monómero en la fabricación policarbonato, usado en los garrafones de dispensadores de agua, platos y tazas de plástico, juguetes, bolígrafos, carcasas de móviles o cajas de CD y DVD, por ejemplo, y de resinas epoxi, usadas como recubrimiento interior de latas o en adhesivos, así como aditivo en otros plásticos y pinturas. Su uso en los tickets de compra se prohibió ya en 2020, así como en envases para niños menores de 3 años.

En otros materiales el bisfenol A fue sustituido por otros bisfenoles, como el S o el F, que también están despertando sospechas.

El gobierno de España a través de la ley de residuos prohibió el bisfenol (y ftalatos) en envases pero en el posterior Real Decreto de envases que la desarrolla eliminó esta prohibición, dejando como referencia la normativa europea al respecto. Actualmente se está pendiente de la revisión de la normativa europea al respecto.

Frente a todo ello y atendiendo a otros problemas que generan los plásticos (microplásticos, contribución al cambio climático, acumulación de residuos…) cada vez son más quienes recomiendan sustituir estos materiales por otros menos problemáticos.

***********

Recentment l'EFSA (agència europea de seguretat alimentària) ha reavaluat la seguretat del Bisfenol A, revisant més de 800 estudis publicats des del 2013, any de l'anterior revisió. https://efsa.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.2903/j.efsa.2023.6857

El bisfenol A s'uneix als receptors d'estrògens, per la qual cosa actua com a disruptor endocrí. S'ha associat a trastorns de neurodesenvolupament als nens, obesitat, diabetis i infertilitat.

Ara s'ha comprovat que, a més, altera el sistema immunològic, inflamant els pulmons i provocant malalties autoimmunes.

En aquesta reavaluació s'ha establert una IDT (ingesta diària admissible) de 0,2 nanograms (0,2 mil milionèsimes de gram) per kg de pes corporal al dia, 20.000 vegades menys que a l'avaluació anterior. Amb aquesta IDT tan baixa té importància la via cutània i la inhalatòria. A més, totes les persones actualment amb materials amb bisfenol A estan en risc per la seva causa.

El bisfenol és un compost que s'utilitza com a monòmer en la fabricació policarbonat, usat als garrafons de dispensadors d'aigua, plats i tasses de plàstic, joguines, bolígrafs, carcasses de mòbils o caixes de CD i DVD, per exemple, i de resines epoxi, usades com a recobriment interior de llaunes o en adhesius, així com additiu en altres plàstics i pintures. El seu ús als tiquets de compra es va prohibir ja el 2020, així com en envasos per a nens menors de 3 anys.

En altres materials el bisfenol A va ser substituït per altres bisfenols, com el S o el F, que també estan despertant sospites.

El govern d'Espanya a través de la llei de residus va prohibir el bisfenol (i ftalats) en envasos però en el posterior Reial decret d'envasos que la desenvolupa va eliminar aquesta prohibició, i va deixar com a referència la normativa europea. Actualment s'està pendent de la revisió de la normativa europea sobre al respecte.

Davant de tot això i atenent altres problemes que generen els plàstics (microplàstics, contribució al canvi climàtic, acumulació de residus…) cada vegada són més els que recomanen substituir aquests materials per altres de menys problemàtics.