Calor y color

 En el programa 5 dies de 21/7//23 hablamos con Alba González sobre la relación entre calor y color.

Esta es una cuestión que puede ser estudiada desde un punto de vista físico y psicológico, ambos con importancia.

Desde un punto de vista físico el calor es un tipo de energía, la energía térmica, en tránsito, pues fluye desde los objetos más calientes, o con más energía térmica, a otros más fríos. 

Esa energía térmica puede fluir de 3 modos: por conducción o contacto entre materia, por convección o corriente de fluídos y por radiación. Para el tema que tratamos sólo nos interesa ésta última.

La radiación es energía radiante, la cual fluye en forma de radiación electromagnética cuyos tipos se ordenan en el llamado espectro. La luz, que captan nuestros ojos, es una clase de radiación electromagnética, como lo es también, aunque no sea visible, la radiación infrarroja, las ondas de radio o, en la otra parte del espectro, la radiación ultravioleta.

Cuando en un cuerpo incide la radiación electromagnética, por ejemplo la luz, absorbe una parte y refleja otra. Aquí conviene recordar que la luz blanca en realidad está formada por la mezcla de luces de todos los colores del arcoiris, cada uno de ellos con una longitud de onda diferente en una parte distinta del espectro visible. 

Cuando sobre un cuerpo blanco incide luz blanca éste la reflejará toda, dispersándola en todas direcciones (por ello no se refleja una imagen). Sin embargo, si esa luz incide sobre un cuerpo negro éste la absorberá toda (o casi toda) y como la luz es una forma de energía ésta se convertirá en calor y el cuerpo se calentará. Recordemos cuánto se calienta el asfalto bajo el Sol del verano. Si la luz incide sobre un cuerpo rojo éste absorberá todos los colores que componen esa luz salvo el rojo, que se verá reflejado y entonces veremos el objeto rojo. No absorberá tanta luz como el negro, calentándose bastante menos, pero no la refleja toda, por lo que se calentará más que el blanco.

En lineas generales, cuanto más oscuro y mate sea el color más luz absorberá y más se calentará, cosa que ocurre con el azul oscuro, con el verde oscuro y tiene su máximo en el negro. Por el contrario, cuanto más claro y brillante absorberá menos luz y se calentará menos, tal como le ocurre al rojo, al amarillo claro y, muy especialmente al blanco. Toda esta ciencia es aplicable al color de los coches, de las fachadas de las casas y, por supuesto, al vestido cuando nos hallamos en el exterior.

Frente un calor moderado, es mejor llevar escasa ropa, ligera y de colores claros, mejor de color blanco, que absorberá menos luz.

Sin embargo, cuando el calor es muy elevado y llega a superar la temperatura corporal de 37ºC suele ser mejor cubrir todo el cuerpo, para protegerlo del calor exterior. En esas condiciones, completamente cubiertos, se hace más difícil que el cuerpo pueda disipar su propio calor, que se sigue produciendo. Buena parte del calor corporal se disipa como radiación infrarroja, similar a la luz roja pero ya en la parte no visible del espectro. Sólo visible con cámaras infrarrojas especiales. Con ropa blanca esa radiación infrarroja que emite el cuerpo se reflejaría en la ropa, regresando al cuerpo. Por ello los beduinos en el calor del desierto suelen preferir protegerse con ropajes oscuros o negros, y muy ligeros, más opacos a la luz del sol y capaces de absorber la radiación infrarroja que emiten sus propios cuerpos, confiando que el aire y el viento finalmente terminen disipando el calor acumulado en su vestimenta.

Por el contrario, el efecto psicológico se contrapone a esto. Todos asociamos los amarillos, rojos o naranjas al fuego o materiales muy calientes, por lo que los denominamos colores cálidos. Los azules, verdes y violeta se asocian al agua, al mar, a la noche, al invierno y los llamamos colores fríos.

Los colores cálidos en paredes o mobiliario transmiten una sensación de calor que podemos llegar a percibir como real, transmitiendo la sensación contraria los colores fríos, aunque medida con un termómetro se comprueba que dicha sensación no es más que eso, una sensación, la cual  no tiene una base física sino psicológica. Cuando la temperatura es suave esa sensación también nos la puede producir la ropa.

*****************

Aquesta és una qüestió que es pot estudiar des d'un punt de vista físic i psicològic, tots dos amb importància.

Des d'un punt de vista físic, la calor és un tipus d'energia, l'energia tèrmica, en trànsit, ja que flueix des dels objectes més calents, o amb més energia tèrmica, a altres de més freds.

Aquesta energia tèrmica pot fluir de 3 maneres: per conducció o contacte entre matèria, per convecció o corrent de fluids i per radiació. Pel tema que tractem només ens interessa aquesta última.

La radiació és energia radiant, la qual flueix en forma de radiació electromagnètica els tipus de la qual s'ordenen a l'anomenat espectre. La llum, que capten els nostres ulls, és una classe de radiació electromagnètica, com també ho és, encara que no sigui visible, la radiació infrarroja, les ones de ràdio o, a l'altra part de l'espectre, la radiació ultraviolada.

Quan en un cos incideix la radiació electromagnètica, per exemple la llum, n'absorbeix una part i en reflecteix una altra. Aquí convé recordar que la llum blanca en realitat està formada per la barreja de llums de tots els colors de l'arc de Sant Martí, cadascun d'ells amb una longitud d'ona diferent en una part diferent de l'espectre visible.

Quan sobre un cos blanc incideix llum blanca aquest la reflectirà tota, dispersant-la en totes direccions (per això no es reflecteix una imatge). No obstant això, si aquesta llum incideix sobre un cos negre aquest l'absorbirà tota (o gairebé tota) i com que la llum és una forma d'energia aquesta es convertirà en calor i el cos s'escalfarà. Recordeu quant s'escalfa l'asfalt sotmès al Sol de l'estiu. Si la llum blanca incideix sobre un cos vermell, aquest absorbirà tots els colors que componen la llum tret del vermell, que es veurà reflectit i llavors veurem l'objecte de color vermell. No absorbirà tanta llum com si fos negre, escalfant-se força menys, però no la reflecteix tota, per la qual cosa s'escalfarà més que el blanc.

En línies generals, com més fosc i mat sigui el color més llum absorbirà i més s'escalfarà, cosa que passa amb el blau fosc, amb el verd fosc i té el màxim al negre. Per contra, com més clar i brillant absorbirà menys llum i s'escalfarà menys, tal com passa al vermell, al groc clar i, molt especialment al blanc. Tota aquesta ciència és aplicable al color dels cotxes, de les façanes de les cases i, per descomptat, al vestit quan ens trobem a l'exterior.

Davant d'una calor moderada, és millor portar escassa roba, lleugera i de colors clars, millor de color blanc, que absorbirà menys llum.

No obstant això, quan la calor és molt elevada i arriba a superar la temperatura corporal de 37ºC sol ser millor cobrir tot el cos, per protegir-ho de la calor exterior. En aquestes condicions, completament coberts, es fa més difícil que el cos pugui dissipar la calor pròpia, que se segueix produint. Bona part de la calor corporal es dissipa com a radiació infraroja, similar a la llum vermella però ja a la part no visible de l'espectre, només visible amb càmeres infraroges especials. Amb roba blanca aquesta radiació infraroja que emet el cos es reflectiria a la roba, tornant al cos. Per això els beduïns en la calor del desert solen preferir protegir-se amb vestidures fosques o negres, i molt lleugeres, més opaces a la llum del sol i capaces d'absorbir la radiació infraroja que emeten els seus propis cossos, confiant que l'aire i el vent finalment acabin dissipant la calor acumulada a la seva vestimenta.

Per contra, l'efecte psicològic s'hi contraposa. Tots associem els grocs, vermells o taronges al foc o materials molt calents, per la qual cosa els anomenem colors càlids. Els blaus, els verds i la violeta s'associen a l'aigua, al mar, a la nit, a l'hivern i els anomenem colors freds.

Els colors càlids a parets o mobiliari transmeten una sensació de calor que podem arribar a percebre com a real, transmetent la sensació contrària els colors freds, encara que si es mesura amb un termòmetre es comprova que aquesta sensació no és més que això, una sensació, la qual no té una base física sinó psicològica. Quan la temperatura és suau, aquesta sensació també ens la pot produir la roba.