Bebidas refrescantes
BEBIDAS REFRESCANTES
La normativa denomina así a las bebidas sin alcohol elaboradas con agua a la que se puede añadir o no gas carbónico y con uno o varios de estos ingredientes: azúcares, zumos, purés o disgregados de frutas o de vegetales, extractos vegetales, vitaminas y minerales, aromas, aditivos autorizados u otros ingredientes alimenticios.
La razón de su consumo es la hidratación, así como la sensación refrescante y el placer de su consumo.
La normativa distingue:
-agua de Seltz. agua con gas carbónico.
-agua de soda: con bicarbonato y gas carbónico.
-agua aromatizada: agua con aromas, con o sin gas.
-gaseosa: agua con gas carbónico, edulcorada.
-bebidas refrescantes de zumos: con zumo o disgregados de fruta. En este caso deben indicar el porcentaje de zumo incorporado.
-bebidas refrescantes de extractos, con extractos de frutas u otros vegetales, como las tónicas.
-bebidas refrescantes mixtas, que se mezclan con otros alimentos, como leche con zumo, etc.
-bebidas refrescantes para diluir o sólidas, que se reconstituyen con agua.
-bebidas refrescantes aromatizadas, las cuales contienen agentes aromáticos, como la nuez de cola.
Un ingrediente muy habitual es la cafeína, por sus efectos tonificantes, o la quinina, extraída de la corteza del quino y herencia de las bebidas usadas para tratar la malaria. Estos ingredientes en cantidades excesivas podrían resultar peligrosos, por lo que los fabricantes deben garantizar que se incorporan en cantidades seguras.
Otro ingrediente habitual es el anhídrido o gas carbónico, que se libera en gran cantidad al agitarse en la boca en el momento de ingerirlas, el cual produce un efecto picante, además de acidificarlas, lo cual potencia la sensación refrescante.
Estas bebidas deben indicar sus ingredientes. En el caso que se sirvan desde máquinas dosificadoras, deben indicarse igualmente la denominación e ingredientes mediante carteles.
Otra forma de clasificarlas más cercana a la percepción del consumidor es:
-bebidas refrescantes de extractos o aromatizadas: como las de cola o las tónicas, o aguas aromatizadas.
-bebidas de fruta: con un pequeño porcentaje de zumo. Normalmente naranjada o limonada.
-bebidas isotónicas o deportivas: Son isotónicas, es decir presentan una concentración de solutos igual como la de la sangre. Pueden favorecer una rehidratación rápida durante la actividad deportiva o en una diarrea.
-Bebidas energéticas: normalmente hipertónicas, con más solutos que nuestra propia sangre y con ingredientes como cafeína o la carnitina, de capacidad tonificante o vigorizante. Si no son dietéticas, también mucho azúcar y sal.
Desde un punto de vista nutricional carecen de interés, pues las que llevan zumos lo portan en cantidades mínimas y, al contrario, las que llevan azúcar lo llevan en gran cantidad. En ocasiones pueden llegar a producir cierta adicción o dependencia psicológica, provocando obesidad y diabetes aquellas que portan mucho azúcar, problemas dentales, como la caries por el azúcar o la erosión dental debido a su acidez e incluso hipertensión, en aquellas ricas en sal.
De todo ello se deduce que la mejor bebida para hidratarse es el agua y que las bebidas refrescantes deben consumirse con moderación.
********************
La normativa anomena així les begudes sense alcohol elaborades amb aigua a les quals s’hi pot afegir o no gas carbònic i amb un o diversos d'aquests ingredients: sucres, sucs, purés o disgregats de fruites o de vegetals, extractes vegetals, vitamines i minerals , aromes, additius autoritzats o altres ingredients alimentaris.
La raó del seu consum és la hidratació, així com la sensació refrescant i el plaer del seu consum.
La normativa distingeix:
-aigua de Seltz. aigua amb gas carbònic.
-aigua de soda: amb bicarbonat i gas carbònic.
-aigua aromatitzada: aigua amb aromes, amb gas o sense.
-gasosa: aigua amb gas carbònic, edulcorada.
-begudes refrescants de sucs: amb suc o disgregats de fruita. En aquest cas cal indicar el percentatge de suc incorporat.
-begudes refrescants d'extractes, amb extractes de fruites o altres vegetals, com ara les tòniques.
-begudes refrescants mixtes, que es barregen amb altres aliments, com ara llet amb suc, etc.
-begudes refrescants per diluir o sòlides, que es reconstitueixen amb aigua.
-begudes refrescants aromatitzades, les quals contenen agents aromàtics, com la nou de cola.
Un ingredient molt habitual és la cafeïna, pels efectes tonificants, o la quinina, extreta de l'escorça del quino i herència de les begudes usades per tractar la malària. Aquests ingredients en quantitats excessives podrien resultar perillosos, per la qual cosa els fabricants han de garantir que s'incorporen a quantitats segures.
Un altre ingredient habitual és l'anhídrid o gas carbònic, que s'allibera en gran quantitat en agitar-se a la boca en el moment d'ingerir-les, el qual produeix un efecte picant, a més d'acidificar-les, cosa que potencia la sensació refrescant.
Aquestes begudes han d'indicar els seus ingredients. En cas que se serveixin des de màquines dosificadores, s'han d'indicar igualment la denominació i els ingredients mitjançant cartells.
Una altra forma de classificar-les més propera a la percepció del consumidor és:
-begudes refrescants d'extractes o aromatitzades: com les de cola o les tòniques, o aigües aromatitzades.
-begudes de fruita: amb un petit percentatge de suc. Normalment taronjada o llimonada.
-begudes isotòniques o esportives: Són isotòniques, és a dir, presenten una concentració de soluts igual que la de la sang. Poden afavorir una rehidratació ràpida durant l'activitat esportiva o en una diarrea.
-Begudes energètiques: normalment hipertòniques, amb més soluts que la nostra pròpia sang i amb ingredients com cafeïna o la carnitina, de capacitat tonificant o vigoritzant. Solen portar vitamines. Si no són dietètiques, també molt de sucre i sal.
Des d'un punt de vista nutricional no tenen interès, ja que les que porten sucs el porten en quantitats mínimes i, al contrari, les que porten sucre el porten en gran quantitat. De vegades poden arribar a produir certa addicció o dependència psicològica, provocant obesitat i diabetis aquelles que porten molt de sucre, problemes dentals, com la càries pel sucre o l'erosió dental a causa de la seva acidesa i fins i tot hipertensió, en aquelles riques en sal.
De tot això se'n dedueix que la millor beguda per hidratar-se és l'aigua i que les begudes refrescants s'han de consumir puntualment, sempre amb moderació.
Comentarios
Publicar un comentario