Gas radón

En el programa  Cinc dies de IB3 de 21/2/24 hablamos con Jaume Noguera sobre el gas radón.

El radón es un gas incoloro, inodoro e insípido, pero muy peligroso, pues es radioactivo. Una sustancia radioactiva es aquella capaz de emitir radiaciones ionizantes, como rayos gamma o partículas alfa, capaces de dañar el ADN de los seres vivos. De hecho, más de la mitad de las radiaciones ionizantes que recibimos todos nosotros a lo largo de la vida provienen del radón.

El elemento constituyente del radón se halla situado en la columna más a la derecha de la tabla periódica, por lo cual es un gas noble, es decir, no reacciona con ninguna sustancia. Sin embargo, su carácter radioactivo hace que se forme por desintegración radiactiva natural de otros elementos, como el uranio, presente en suelos y rocas, y a su vez se desintegre en otros elementos radioactivos, como el polonio, por ejemplo. El agua cuyo origen fueron aguas subterráneas y el gas natural también lo contienen e igualmente puede ser emitido por los materiales de construcción, ya que muchos de éstos provienen de las rocas.

Su concentración en el aire suele medirse en Bq/m3 (Bequerelios por metro cúbico de aire), que es una medida del número de desintegraciones por segundo que se producen en un metro cúbico de aire.

Puede hallarse en abundancia en los espacios interiores, como en las viviendas y en los lugares de trabajo, en mucha mayor concentración en sótanos y plantas en contacto con el suelo, que lo reciben directamente del terreno.

También alcanza las plantas superiores a través de huecos de ascensores, de paredes o tuberías de canalizaciones eléctricas y, como se ha dicho, es emanado a su vez por los propios materiales de construcción, por los grifos, las cocinas y calentadores de gas, donde no arde, pasando al aire de la habitación. 

En el aire se desintegra y emite otras partículas radiactivas, pudiendo producir radiación γ (gamma), la cual es cancerígena directamente. Sin embargo, el verdadero peligro ocurre al inhalarlo y depositarse en las células que recubren las vías respiratorias, donde al desintegrarse y liberar partículas α (alfa, que son núcleos de Helio-4), daña intensamente su ADN, provocando cáncer de pulmón, para el cual es la primera causa entre los no fumadores. El riesgo de cáncer de pulmón aumenta en un 16% con cada incremento medio de 100 Bq/m3 de radón. En los fumadores tiene un efecto sinérgico, pues el radón potencia los efectos cancerígenos del tabaco.

Por otra parte, científicos de la Universidad de Brown han asociado el radón con los ictus, especialmente en mujeres de mediana edad y superior, pues los niveles de radón de 150 Bq/m3 se asociaron con una probabilidad de ictus de un 14% superior. https://www.neurology.org/doi/10.1212/WNL.0000000000209143

Adicionalmente, científicos suizos, han encontrado relación entre el radón y el cáncer de piel, de modo que incrementos de 100 Bq/m3 de radón provocaron una incidencia de melanoma superiores en un 11%. 

Al aire libre, el radón se diluye y no suele ser peligroso, pues su concentración media varía de 5 a 15 Bq/m3. Es en los espacios cerrados, especialmente en los lugares poco ventilados, donde se acumulará, alcanzando concentraciones peligrosas.

Nuestra exposición al radón es más importante en los edificios donde pasamos más tiempo, pues el daño que produce es acumulativo y sucede con el paso del tiempo: En el hogar, en la escuela o puesto de trabajo.

Las concentraciones de radón en los edificios dependen de:

-las características geológicas del lugar, que varían entre regiones.

-las vías que el radón pueda encontrar para alcanzar la estancia: grietas, paredes huecas, canalizaciones eléctricas, de agua o de gas, desagües y sistema de alcantarillado,huecos de ascensor,…

-origen y naturaleza de los materiales de construcción. 

-la ventilación, que depende tanto de la construcción como de las acciones de los habitantes. Es de gran importancia ventilar a diario. Los espacios colectivos (p.e. garajes) deben ventilarse de un modo automático. 

-las bajas presiones (asociadas al mal tiempo) aumentan las emanaciones de radón.

-la lluvia al empapar el suelo favorece la salida del radón bajo los edificios, por estar su base más seca.

Actualmente las normas constructivas españolas imponen condiciones tendentes a reducir su concentración.

Son medidas efectivas:

-aumentar la ventilación del forjado

-instalar un sistema de ventilación forzada en el sótano o bajo los pisos sólidos

-sellar pisos y paredes

-mejorar la ventilación del edificio. 

La OMS ha establecido un nivel de referencia para el radón de 100 Bequerelios/m3, a partir del cual se considera que el riesgo de cáncer se halla incrementado, estando la media de los edificios de toda Baleares por encima de esta concentración e incluso muchas zonas entre los 200 y 300 Bq/m3. La EPA de EEUU ha establecido un nivel de referencia de 148 Bq/m3, el Reino Unido de 200 y la UE de 300 Bq/m3.

Actualmente el Código Técnico de Edificación incluye exigencias específicas para luchar contra la presencia de este gas, a pesar de lo cual puede ser muy buena idea exigir un certificado de niveles de radón al constructor en el momento de adquirir una vivienda o asegurarnos de los adecuados conocimientos del arquitecto al respecto si somos nosotros quienes actuamos como promotores.

Si nuestra casa no es de nueva construcción podemos medir los niveles instantáneos de radón con medidores activos de gas radón (150-300 €) así como a largo plazo (2 a 6 meses) mediante dosímetros o medidores pasivos (con análisis, desde 30-60 €), lo que nos puede ayudar a tomar medidas correctoras si los niveles de radón son excesivos.

Radó

El radó és un gas incolor, inodor i insípid, però molt perillós, ja que és radioactiu. Una substància radioactiva és aquella capaç d'emetre radiacions ionitzants, com ara raigs gamma o partícules alfa, capaces de danyar l'ADN dels éssers vius. De fet, més de la meitat de les radiacions ionitzants que rebem tots nosaltres al llarg de la vida provenen del radó.

L'element constituent del radó es troba situat a la columna més a la dreta de la taula periòdica, per la qual cosa és un gas noble, és a dir, no reacciona amb cap substància. No obstant això, el seu caràcter radioactiu fa que es formi per desintegració radioactiva natural d'altres elements, com ara l'urani, present en sòls i roques, i alhora es desintegra en altres elements radioactius, com el poloni, per exemple. L'aigua l'origen de la qual van ser aigües subterrànies i el gas natural també el contenen i igualment pot ser emès pels materials de construcció, ja que molts d'aquests provenen de les roques.

La seva concentració a l'aire sol mesurar-se en Bq/m3 (Becquerels per metre cúbic d'aire), que és una mesura del nombre de desintegracions per segon que es produeixen en un metre cúbic d'aire.

Pot trobar-se en abundància als espais interiors, com als habitatges i als llocs de treball, en molta major concentració en soterranis i plantes en contacte amb el terra, que el reben directament del terreny.

També arriba a les plantes superiors a través de buits d'ascensors, de parets o canonades de canalitzacions elèctriques i, com s'ha dit, és emanat alhora pels mateixos materials de construcció, per les aixetes, les cuines i escalfadors de gas, on no crema, passant a l'aire de l'habitació.

A l'aire es desintegra i emet altres partícules radioactives, podent produir radiació γ (gamma), la qual és cancerígena directament. Tot i això, el veritable perill passa en inhalar-lo i dipositar-se en les cèl·lules que recobreixen les vies respiratòries, on en desintegrar-se i alliberar partícules α (alfa, que són nuclis d'Hel·li-4), danya intensament el seu ADN, provocant càncer de pulmó, per a el qual és la primera causa entre els no fumadors. El risc de càncer de pulmó augmenta un 16% amb cada increment mitjà de 100 Bq/m3 de radó. Als fumadors té un efecte sinèrgic, ja que el radó potencia els efectes cancerígens del tabac.

D'altra banda, científics de la Universitat de Brown han associat el radó amb els ictus, especialment en dones de mitjana edat i superior, ja que els nivells de radó de 150 Bq/m3 es van associar amb una probabilitat d'ictus d'un 14% superior. https://www.neurology.org/doi/10.1212/WNL.0000000000209143

Addicionalment, científics suïssos han trobat relació entre el radó i el càncer de pell, de manera que increments de 100 Bq/m3 de radó van provocar una incidència de melanoma superiors en un 11%.

A l'aire lliure, el radó es dilueix i no sol ser perillós, ja que la concentració mitjana varia de 5 a 15 Bq/m3. És als espais tancats, especialment als llocs poc ventilats, on s'acumularà, arribant a concentracions perilloses.

La nostra exposició al radó és més important als edificis on passem més temps, ja que el dany que produeix és acumulatiu i passa amb el pas del temps: A la llar, a l'escola o el lloc de treball.

Les concentracions de radó als edificis depenen de:

-les característiques geològiques del lloc, que varien entre regions.

-les vies que el radó pugui trobar per assolir l'estada: esquerdes, parets buides, canalitzacions elèctriques, d'aigua o de gas, desguassos i sistema de clavegueram, buits d'ascensor,…

-origen i naturalesa dels materials de construcció.

-la ventilació, que depèn tant de la construcció com de les accions dels habitants. És de gran importància ventilar diàriament. Els espais col·lectius (p.e. garatges) s'han de ventilar automàticament.

-les baixes pressions (associades al mal temps) augmenten les emanacions de radó.

-la pluja en xopar el terra afavoreix la sortida del radó sota els edificis, per estar la seva base més seca.

Actualment les normes constructives espanyoles imposen condicions tendents a reduir-ne la concentració.

Són mesures efectives:

-augmentar la ventilació del forjat

-instal·lar un sistema de ventilació forçada al soterrani o sota els pisos sòlids

-segellar pisos i parets

-millorar la ventilació de l'edifici.

L'OMS ha establert un nivell de referència per al radó de 100 Bq/m3, a partir del qual es considera que el risc de càncer està incrementat, estant la mitjana dels edificis de tot Balears per sobre d'aquesta concentració i fins i tot moltes zones entre els 200 i 300 Bq/m3. L'EPA dels Estats Units ha establert un nivell de referència de 148 Bq/m3, el Regne Unit de 200 i la UE de 300 Bq/m3.

Actualment el Codi Tècnic d'Edificació inclou exigències específiques per lluitar contra la presència d'aquest gas, malgrat això pot ser molt bona idea exigir un certificat de nivells de radó al constructor a l'hora d'adquirir un habitatge o assegurar-nos dels coneixements adequats de l'arquitecte sobre això si som nosaltres els qui actuem com a promotors.

Si casa nostra no és de nova construcció podem mesurar els nivells instantanis de radó amb mesuradors actius de gas radó (150-300 €) així com a llarg termini (2 a 6 mesos) mitjançant dosímetres o mesuradors passius (amb anàlisi, des de 30-60 €), cosa que ens pot ajudar a prendre m

esures correctores si els nivells de radó són excessius.