Mitos relacionados con el café
En el programa 5 dies de 7/2/24 estuve hablando con Antònia Ferrer Ferrà y con Toni Rigo sobre algunos e los mitos que se asocian al café.
El café es la infusión de las semillas o granos tostados de la planta Coffea arabica, que produce el café arábica, y/o Coffea canephora, denominado robusta. Se trata de la bebida más consumida del mundo junto con el té.
A su alrededor existen una serie de mitos que trataremos de dilucidar.
El café nos mantiene más despiertos. Es cierto. Se debe al alcaloide cafeína, contenido en los granos de café. El sueño y el cansancio asociado se deben a la acumulación de adenosina durante la jornada, la cual actúa como señal cerebral para indicarle al cuerpo que llegó la hora de dormir. Sin embargo, la cafeína es capaz de alcanzar al Sistema Nervioso Central, al atravesar la barrera hematoencefálica, y unirse a los receptores de adenosina, bloqueándolos en proporción suficiente para eludir la acción de la adenosina. Igualmente actúa sobre otros órganos, acelerando el ritmo cardíaco, aumentando la presión arterial o la micción (ganas de orinar).
El café nos produce felicidad. También es cierto. En algunas neuronas los receptores de adenosina se hallan muy próximos a los de dopamina, de modo que cuando la adenosina se une a ellos colateralmente bloquea los de dopamina, de modo que la dopamina no podrá ejercer su función. Sin embargo, cuando la cafeína se une a los receptores de adenosina ocurre lo contrario, favoreciendo la unión de la dopamina con su propio receptor. Recordemos que la dopamina se llama a veces hormona de la felicidad, por producir esa sensación de placer, bienestar e incluso euforia.
¿Cuántas tazas de café podemos tomar? La EFSA determinó que 400 mg de cafeína (5,7 mg/kg) no representan un problema de seguridad. Ese valor se corresponde con la cafeína contenida en 5 cafés espresso. En dosis única, 200 mg o 3 mg/kg, aproximadamente la mitad, tampoco perjudica a la salud. En niños se considera que esos 3 mg/kg de peso corporal es el valor diario que puede considerarse del todo seguro. Cabe advertir que hay grandes variaciones en cuanto a la sensibilidad a la cafeína entre diferentes personas, por lo que dichas cantidades pueden producir ansiedad, nerviosismo o insomnio en algunas personas.
Entonces, ¿el café no nos afecta a todos por igual? Pues no, depende de la genética. Hay personas que presentan el gen para codificar la enzima CYP1A2 (de forma simpática se les llama Zipi), la cual es capaz de metabolizar rápidamente la cafeína, por lo que quienes la poseen observan unos efectos menos duraderos del café. Por el contrario, aquellos que carecen de dicha enzima, los llamados Zape, metabolizan la cafeína mucho más lentamente, por lo que sus efectos son mucho más sostenidos al pasar el tiempo.
Hay otros alimentos que contienen cafeína: En efecto. El té la contiene, aunque en esta planta a veces se llame teína. También la hierba mate, llamándose en ella mateína, la nuez de cola (usada en el popular refresco) o las bayas de guaraná. También aparece en bebidas refrescantes y energéticas, en productos de confitería, así como en algunos medicamentos. Existen otros alcaloides de la misma familia, las metilxantinas, con efectos muy similares: la teofilina, que también se presenta en el té o la teobromina del cacao y el chocolate, esta última extremadamente tóxica para los animales domésticos.
El café o la cafeína pueden enmascarar los efectos del alcohol. Es cierto. La cafeína tiene un efecto estimulante del Sistema Nervioso Central. Por el contrario, el alcohol es un depresor para este sistema. Por lo tanto la cafeína puede conducirnos a no notar tanto los efectos del alcohol y conducirnos a beber más de la cuenta al enmascarar el efecto del alcohol consumido. Éste es uno de los problemas que se han asociado a las bebidas energéticas, las cuales contienen grandes cantidades de cafeína y frecuentemente se consumen junto a bebidas alcohólicas.
El café produce adicción. Es así. El efecto sobre los receptores de adenosina provoca que el organismo produzca más receptores para compensarlo, por lo que serán necesarias dosis mayores de cafeína para conseguir el mismo efecto, es decir, produce tolerancia. Sin embargo, normalmente es un efecto de corta duración, que suele desaparecer cuando reducimos el consumo de café por un tiempo no muy prolongado.
El café perjudica a los huesos. Es cierto que la cafeína reduce la absorción intestinal de calcio y aumenta su excreción por la orina, sin embargo, el café contiene otras sustancias, como los polifenoles antioxidantes que pueden compensar en parte ese efecto, por lo que un consumo moderado de café no se considera que perjudique la salud ósea.
El café es cancerígeno. Es falso. El café fue calificado en 1991 como posiblemente carcinógeno por el IARC, dependiente de la OMS, al relacionarse con el cáncer de vejiga. Sin embargo, a la luz de evidencias posteriores esa calificación fue eliminada por el IARC, llegándose en muchos estudios, incluso, a la conclusión de que tiene cierto efecto protector frente al cáncer.
El café reduce el riesgo de muerte. Varios estudios han llegado a considerarlo así. En uno de ellos, tras un seguimiento de 16 años sobre medio millón de europeos, investigadores del IARC e Imperial College de Londres llegaron a la conclusión que tres tazas de café al día reducen el riesgo de muerte por cualquier causa. No está claro cuál es el componente del café responsable de ese efecto, aunque muchos lo atribuyen a los variados antioxidantes que contienen.
En resumen, el café tomado con moderación presenta muchas más ventajas que inconvenientes, sea cual sea su presentación: natural, mezcla, torrefacto, descafeinado, en grano, molido, soluble liofilizado, espresso, filtrado, prensado o hervido.
Mites relacionats amb el cafè
El cafè és la infusió de les llavors o grans torrats de la planta Coffea arabica, que produeix el cafè aràbica, i/o Coffea canephora, anomenat robusta. Es tracta de la beguda més consumida del món juntament amb el te.
Al seu voltant hi ha una sèrie de mites que intentarem dilucidar.
1.El cafè ens manté més desperts. És cert. Es deu a l'alcaloide cafeïna, contingut als grans de cafè. La son i el cansament associat es deuen a l'acumulació d'adenosina durant la jornada, la qual actua com a senyal cerebral per indicar-li al cos que ha arribat l'hora de dormir. No obstant això, la cafeïna és capaç d'assolir el sistema nerviós central, travessant la barrera hematoencefàlica, i unir-se als receptors d'adenosina, bloquejant-los en prou proporció per eludir l'acció de l'adenosina. Igualment, actua sobre altres òrgans, accelerant-ne el ritme cardíac, augmentant la pressió arterial o la micció (les ganes d'orinar).
2.El cafè ens produeix felicitat. També és cert. En algunes neurones els receptors d'adenosina es troben molt propers als de dopamina, de manera que quan estam cansats i l'adenosina s'hi uneix col·lateralment bloqueja els de dopamina, de manera que la dopamina no podrà exercir la seva funció. Tot i això, quan la cafeïna s'uneix als receptors d'adenosina passa el contrari, afavorint la unió de la dopamina amb el seu propi receptor. Recordem que la dopamina s'anomena sovint hormona de la felicitat, per produir aquesta sensació de plaer, benestar i fins i tot eufòria.
3.Quantes tasses de cafè podem prendre? L'EFSA va determinar que 400 mg de cafeïna (5,7 mg/kg) no representen un problema de seguretat. Aquest valor es correspon amb la cafeïna continguda en 5 cafès espresso. En dosi única, 200 mg o 3 mg/kg, aproximadament la meitat, tampoc no perjudica la salut. En nens es considera que aquests 3 mg/kg de pes corporal és el valor diari que es pot considerar del tot segur. Cal advertir que hi ha grans variacions quant a la sensibilitat a la cafeïna entre diferents persones, per la qual cosa aquestes quantitats poden produir ansietat, nerviosisme o insomni en algunes persones.
4.Aleshores, el cafè no ens afecta a tots per igual? Doncs no, depèn de la genètica. Hi ha persones que presenten el gen per codificar l'enzim CYP1A2 (de forma simpàtica se'ls anomena Zipi), la qual és capaç de metabolitzar ràpidament la cafeïna, per la qual cosa els qui la posseeixen observen uns efectes menys duradors del cafè. Per contra, aquells que no tenen aquest enzim, els anomenats Zape, metabolitzen la cafeïna molt més lentament, per la qual cosa els seus efectes són molt més sostinguts en passar el temps.
5.Hi ha altres aliments que contenen cafeïna: En efecte. El te la conté, encara que en aquesta planta de vegades s'anomeni teïna. També l'herba mate, anomenant-se mateïna, la nou de cola (usada en el popular refresc) o les baies de guaranà. També apareix en begudes refrescants i energètiques, en productes de confiteria, així com en alguns medicaments. Hi ha altres alcaloides de la mateixa família, les metilxantines, amb efectes molt similars: la teofilina, que també es presenta al te oa la teobromina del cacau i la xocolata, aquesta última extremadament tòxica per als animals domèstics.
6.El cafè o la cafeïna poden emmascarar els efectes de l’alcohol. És cert. La cafeïna té un efecte estimulant del sistema nerviós central. Per contra, l’alcohol és un depressor per a aquest sistema. Per tant, la cafeïna ens pot conduir a no notar tant els efectes de l'alcohol i conduir-nos a beure més del compte en emmascarar l'efecte de l'alcohol consumit. Aquest és un dels problemes que s'han associat a les begudes energètiques, que contenen grans quantitats de cafeïna i sovint es consumeixen juntament amb begudes alcohòliques.
7.El cafè produeix addicció. És així. L'efecte sobre els receptors d'adenosina provoca que l'organisme produeixi més receptors per compensar-ho, per la qual cosa seran necessàries dosis més grans de cafeïna per aconseguir el mateix efecte, és a dir, se produeix tolerància. Tot i això, normalment és un efecte de curta durada, que sol desaparèixer quan reduïm el consum de cafè per un temps no gaire llarg.
8.El cafè perjudica els ossos. És cert que la cafeïna redueix l'absorció intestinal de calci i augmenta la seva excreció per l'orina, però, el cafè conté altres substàncies, com els polifenols antioxidants que poden compensar en part aquest efecte, de manera que un consum moderat de cafè no es considera que perjudiqui la salut òssia.
9.El cafè és cancerigen. És fals. El cafè va ser qualificat el 1991 com a possiblement carcinogen per l'IARC, dependent de l'OMS, en relacionar-se amb el càncer de bufeta. Tot i això, a la llum d'evidències posteriors aquesta qualificació va ser eliminada per l'IARC, arribant-se en molts estudis, fins i tot, a la conclusió contrària, de que té cert efecte protector davant del càncer.
10.El cafè redueix el risc de mort. Diversos estudis han arribat a considerar-ho així. En un d’ells, després d'un seguiment de més de 16 anys sobre mig milió d'europeus, investigadors de l'IARC i Imperial College de Londres van arribar a la conclusió que tres tasses de cafè al dia redueixen el risc de mort per qualsevol causa. No és clar quin és el component del cafè responsable d'aquest efecte, encara que molts ho atribueixen als variats antioxidants que conté.
En resum, el cafè pres amb moderació presenta molts més avantatges que inconvenients, sigui quina sigui la seva presentació: natural, mescla, torrefacte, descafeïnat, en gra, mòlt, soluble liofilitzat, espresso, filtrat, premsat o bullit.
Comentarios
Publicar un comentario