Residuos de plástico en los alimentos

 En el programa  Cinc dies de IB3 de 28/2/24 hablamos con Jaume Noguera sobre residuos de plástico.

Residuos de plástico

Los plásticos constituyen un conjunto de sustancias que se han impuesto a muchas otras como materiales constituyentes para múltiples usos, pues son baratos, versátiles y muy fáciles de manipular para construir todo tipo de bienes: desde materiales de construcción, electrodomésticos, juguetes, envases alimentarios y no alimentarios, etc.

Sin embargo, constantemente aparecen nuevas evidencias de problemas que se derivan de su uso, de las cuales ya hemos hablado en ocasiones, como son la liberación de microplásticos al entorno o la transmisión a los alimentos de disruptores endocrinos.

Vamos a comentar algunos estudios que han identificado nuevos problemas asociados a su uso.

1)El primero se refiere a un estudio de investigadores de la Universidad de Almería, que quisieron identificar mediante una técnica novedosa, la espectrometría de masas en tiempo real, residuos derivados de envases de plástico para cocción del producto en microondas (envases microondables).

La normativa europea impone unos límites de migración de sustancias desde los materiales en contacto con alimentos, pero debido a la dificultad técnica de analizar esa migración permite comprobarla con los llamados simulantes, es decir, medios de ensayo que simulan el alimento, diferentes del alimento real, mayormente disolventes, tales como el etanol, el ácido acético, aceite vegetal o partículas de polióxido de 2,6-difenil-p-fenileno. Adicionalmente, sólo obliga a analizar la migración de componentes del material en contacto y no la presencia de nuevos productos de reacción entre los componentes del material y el alimento.

La técnica usada por los científicos de la Universidad de Almería les permitió analizar la migración en el alimento real y bajo las condiciones exactas de uso. Efectuaron las pruebas sobre patatas envasadas en bolsas pensadas para su cocción en el microondas en la propia bolsa (envase microondable). Se trata de bolsas multicapa de polipropileno (PP) con un recubrimiento exterior de polietileno tereftalato (PET). Además, para la producción del envase se utilizan diversos aditivos, entre ellos un fotoiniciador ultravioleta, 2-hidroxi-2-metil-1-fenilpropan-1-ona. Se comprobó tanto la migración de sustancias como la aparición de nuevas sustancias por reacción entre componentes del plástico y el alimento. Específicamente, hallaron micrados hepta y octapolipropilenoglicol así como un subproducto de reacción entre el fotoiniciador-UV y la maltosa de la patata. Se desconoce la toxicidad aguda (a corto plazo) y crónica (a largo plazo) del subproducto detectado.

De esto se deduce que a pesar de las exigencias establecidas por la normativa, desde los plásticos migran sustancias a los alimentos y que las técnicas impuestas por la norma deben ser actualizadas a métodos más precisos, disponibles actualmente.

2)Por otra parte, La Comisión Europea le pidió a la ECHA, la Agencia Europea de Sustancias y Mezclas Químicas, un informe sobre la seguridad del PVC, en el cual la ECHA ha identificado varios aditivos que se en esta clase de plástico como peligrosos para las personas. El PVC se utiliza tanto en contacto con alimentos, por ejemplo en algunos film transparentes, como en construcción, juguetes y utensilios de toda clase. 

En el informe se indica que los ortoftalatos, un tipo de plastificante, pueden ser nocivos para la reproducción; o las organotinas termoestabilizadoras, como la DOTE, pueden causar malformaciones en el desarrollo. Asimismo la ECHA considera indispensable reducir las emisiones de retardantes de llama provocadas por el PVC así como las micropartículas que se generan a partir de él en vertederos. https://www.xataka.com/medicina-y-salud/informe-europeo-alerta-riesgos-para-salud-pvc-no-estan-plastico-sino-sus-aditivos

3)Investigadores de la Universidad de Columbia analizaron muestras de agua embotellada usando una nueva técnica, llamada microscopía de dispersión estimulada Raman. Como resultado, encontraron que cada L de agua contiene de 110000 a 370000 fragmentos de plástico, el 90% nanoplásticos, en la escala de la millonésima de mm. Muchos de ellos de PET, el material de la propia botella, presumiblemente liberados al abrir y cerrar el tapón o apretar la botella. Todavía hallaron más de poliamida, de la que se hacen los filtros usados para, precisamente, liberar el agua de otras partículas. También hallaron abundantes fragmentos de poliestireno, cloruro de polivinilo y polimetacrilato de metilo.

En España un estudio del CSIC sobre 280 muestras de agua solamente halló una libre de aditivos plásticos. Cada L contenía 359 nanogramos de plástico. 

4)Un equipo del CSIC y de la estación biológica de Doñana ha comprobado que las gaviotas, concretamente la especie Larus fuscus, que ha sido la investigada, son capaces de transportar hasta 400 kg de plástico desde los vertederos, donde lo consumen junto con residuos, hasta la  laguna malagueña de Fuente de Piedra, donde lo regurgitan en forma de egragópilas. Es una prueba de que los seres vivos son capaces de dispersar los contaminantes vertidos localizadamente por el ser humano, extendiéndolos a todo el medio.

En su conjunto, evidencias como éstas y muchas otras nos indican el mejor camino: ir abandonando el uso de plásticos para sustituirlos por otros materiales más naturales y biodegradables.

Residus de plàstic

Els plàstics constitueixen un conjunt de substàncies que s'han imposat a moltes altres com a materials constituents per a múltiples usos, ja que són barats, versàtils i molt fàcils de manipular per construir tot tipus de béns: des de materials de construcció, electrodomèstics, joguines, envasos alimentaris i no alimentaris, etc.

Tot i així, constantment apareixen noves evidències de problemes que es deriven del seu ús, de les quals ja n’hem parlat de vegades, com són l'alliberament de microplàstics a l'entorn o la transmissió als aliments de disruptors endocrins.

Anem a comentar alguns estudis que han identificat nous problemes associats al seu ús.

1)El primer es refereix a un estudi dinvestigadors de la Universitat d’Almeria, que van voler identificar mitjançant una tècnica nova, l'espectrometria de masses en temps real, residus derivats d'envasos de plàstic per a cocció del producte en microones (envasos microondables).

La normativa europea imposa uns límits de migració de substàncies des dels materials en contacte amb aliments, però a causa de la dificultat tècnica d'analitzar aquesta migració permet comprovar-la amb els anomenats simulants, és a dir, mitjans d'assaig que simulen l'aliment, diferents de l'aliment real , majoritàriament dissolvents, tals com l'etanol, l'àcid acètic, oli vegetal o partícules de poliòxid de 2,6-difenil-p-fenilè. Addicionalment, només obliga a analitzar la migració de components del material en contacte però no la presència de nous productes de reacció entre els components del material i l'aliment.

La tècnica utilitzada pels científics de la Universitat d'Almeria els va permetre analitzar la migració a l'aliment real i sota les condicions exactes d'ús. Van efectuar les proves sobre patates del supermercat envasades en bosses pensades per a la seva cocció al microones a la pròpia bossa (envàs microondable). Es tracta de bosses multicapa de polipropilè (PP) amb un recobriment exterior de polietilè tereftalat (PET). A més, per a la producció de l'envàs s'utilitzen diversos additius, entre ells un fotoiniciador ultraviolat, 2-hidroxi-2-metil-1-fenilpropan-1-ona. Es va comprovar tant la migració de substàncies com l'aparició de noves substàncies per reacció entre components del plàstic i l'aliment. Específicament, trobaren migrats hepta i octapolipropilenoglicol, així com un subproducte de reacció entre el fotoiniciador-UV i la maltosa de la patata. Es desconeix la toxicitat aguda (a curt termini) i la crònica (a llarg termini) del subproducte detectat.

D'això se'n dedueix que, malgrat les exigències establertes per la normativa, des dels plàstics migren substàncies als aliments i que les tècniques imposades per la norma han de ser actualitzades a mètodes més precisos, disponibles actualment.

2)D'altra banda, La Comissió Europea va demanar a l'ECHA, l'Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques, un informe sobre la seguretat del PVC, en el qual l'ECHA ha identificat diversos additius en aquesta classe de plàstic com a perillosos per a les persones. El PVC s'utilitza tant en contacte amb aliments, per exemple en alguns films transparents, com en construcció, joguines i utensilis de tota mena.

A l'informe s'indica que els ortoftalats, un tipus de plastificant, poden ser nocius per a la reproducció; o les organotines termoestabilitzadores, com la DOTE, poden causar malformacions en el desenvolupament. Així mateix, l'ECHA considera indispensable reduir les emissions de retardants de flama provocades pel PVC així com les micropartícules que es generen a partir d'ell en abocadors. https://www.xataka.com/medicina-y-salud/informe-europeo-alerta-riesgos-para-salud-pvc-no-estan-plastico-sino-sus-additivos

3)Investigadors de la Universitat de Columbia van analitzar mostres d'aigua embotellada usant una nova tècnica, anomenada microscòpia de dispersió estimulada Raman. Com a resultat, van trobar que cada L d'aigua conté de 110.000 a 370.000 fragments de plàstic, el 90% nanoplàstics, a l'escala de la milionèsima de mm. Molts de PET, el material de la pròpia ampolla, presumiblement alliberats en obrir i tancar el tap o prémer l'ampolla. Encara hi van trobar més fragments de poliamida, de la qual es fan els filtres usats per, precisament, alliberar l'aigua d'altres partícules. També van trobar abundants fragments de poliestirè, clorur de polivinil i polimetacrilat de metil.

A Espanya, un estudi del CSIC sobre 280 mostres d'aigua només va trobar una lliure d'additius plàstics. Cada L contenia 359 nanograms de plàstic.

4) Un equip del CSIC i de l'estació biològica de Doñana ha comprovat que les gavines, concretament l'espècie Larus fuscus, que ha estat la investigada, són capaces de transportar fins a 400 kg de plàstic des dels abocadors, on el consumeixen juntament amb residus , fins a la llacuna malaguenya de Font de Pedra, on ho regurgiten en forma d'egragópilas. És una prova que els éssers vius són capaços de dispersar els contaminants abocats localitzadament per l'ésser humà, estenent-los a tot el medi.

En conjunt, evidències com aquestes i moltes altres ens indiquen el que podria ser un millor camí: anar abandonant l'ús de plàstics per substituir-los per altres materials més naturals i biodegradables